Tot i que em fa una mica de mandra n'haig de parlar, tal com és segur que ho hauré de fer més sovint.
ERC, el partit històric de Macià i Companys, l'únic partit que li van prohibir presentar-se a les primeres eleccions "democràtiques" (això ja era un símptoma del que seria després l'Espanya "democràtica") i el partit que en els últims 6 anys ha marcat l'agenda política del país i ha elevat i entusiasmat l'independentisme català malgrat les seves moltes errades, està vivint un moment clau que no només afectarà al propi partit sinó també el futur polític de la nació.
Us deia que em feia mandra perquè les disputes de les capelletes em cansen i considero que les baralles de pati d'escola que estem veient, estan deixant una mala imatge que no porta enlloc. Hi ha gent que, n'estic seguríssim d'això, ara mateix li interessa més la seva capelleta que el partit, i això em repugna. Per això i perquè el país (i a més ara, que és un moment clau per el sobiranisme) passa per damunt de tot, és bàsic i urgent que ERC, després del seu congrés nacional del dia 14 de juny torni a ser una, i amb una força espaterrant.
Si abans us he comentat què em cansa, ara, fent una crida a la unitat per després del congrés us posaré una virtut de cada sector.
En Puigcercós, que sembla que és el que està més ben situat, i que està rodejat de gent bona, ha declarat últimament que la linia ideològica que ha de seguir ERC és la liberal (d'esquerres s'entén) i que ens deixem de romanços, que els suports que hem de cercar per la independència és el dels EEUU i Israel. Això m'ha agradat.
De la candidatura de l'Uriel també m'agrada el seu staff, i considero que el seu full de ruta cap a la independència és molt bo.
El sector Carod també l'hem de tenir en compte perquè són gent molt intel·ligent i ben preparada per gestionar càrrecs públics, no ens els podem deixar perdre. M'han agradat també les últimes declaracions d'en Benach dient que ja va sent hora d'acostar posicions amb CiU.
En Carretero malgrat que la seva estratègia no és la millor, ja que amb ell considero que perderíem el vot de certs sectors socials i de l'àrea metropolitana, per contra m'agrada la seva potència nacionalista perquè cal, i perquè n'estic fart ja de que algú encara es pensi que el federalisme, el maleït encaix i quedar bé amb Espanya porta a algun lloc.
Tots som independentistes, tots som d'esquerres (amb molts matisos), i tots hem xalat amb la pujada d'ERC i l'independentisme dels últims 10 anys, no ho espatllem sinó la història ens jutjarà com els tontets que no vam aprofitar l'oportunitat d'or.
El futur és una ERC forta que prepari el terreny a 10 anys vista la independència política de Catalunya tot creant enllaços culturals i polítics ferms amb la resta dels PPCC per tal d'assegurar la pàtria cultural i ajudar políticament l'annexió dels altres territoris.
Això ho haurem de fer mal els pesi a molts, principalment amb CiU, la CUP i la PDD, a part haurem de continuar mimant i col·laborant amb totes les associacions i sindicats més algun personatge o sector eco-pijo i sociata que vegi la llum.
1 comentari:
Amic, company, em va saber molt de greu que no et poguessis quedar a la xerrada, de debò.
Tot i així, t'agraeixo que passis a saludar, sempre és un plaer saludar els companys, ni que sigui fugaçment i no doni ni per fer un beure.
Bé, suposo que a hores d'ara ja hauràs sentit i llegit cròniques diverses. Malgrat que no hi ha res com la distància curta, el cert és que cròniques com la de l'osona.com hi fan prou justícia:
http://www.osona.com/?seccio=noticies&accio=veure&id=8022
Si m'ho permets... del teu post, que respecto, només criticaré una cosa. Perquè em sembla de justícia fer-ho. La Rut i en Joan són, com a tiquet, els més ben preparats de tots. Et repto a posar els CV de tots costat per costat: formació, experiència, etc.
Però és que a més a més, i ho sé perfectament, al darrere de RCat hi estem gent molt potent, mal m'estar el dir-ho en primera del plural. Del nucli inicial i de més recents incorporacions i suports. El manifest de més de 40 militants i alts càrrecs feia goig de veure. En l'equip de campanya hi estem molta gent, professionals, professors d'universitat, etc. I a més a més, cada cop ens trobem amb persones de referència que aposten pel Joan i la Rut: en Ramon Tremosa, en Víctor Alexandre, en Pere Cardús, etc.
I, finalment, per no abusar de la confiança amb una xapa insufrible... el discurs de la "penetració" a les àrees metropolitanes és radicalment fals. Llàstima que no hi fossis, l'Emili Valdero, que és professor d'estadística, va fer un relat acollonant del pèssim negoci electoral que hem fet, del retrocés brutal que hem patit en aquestes àrees.
Hi va haver gent que va fer preguntes sobre aquest tema. El missatge és molt clar: no hi ha dos missatges, no hi ha dos discursos... ERC (així, E-R-C, i no Esquerra) ha de fer el mateix discurs arreu. Només oferint un discurs autèntic, genuí, guanyarem. Anar de marca blanca no ens aporta res. Preu per preu, tothom es queda la primera marca... I t'ho dic jo, que aquest és el missatge bo, que he viscut 8 anys a Cornellà.
Et deixo el meu mail per al que vulguis, i enveja que em fas, que ja deus ser a Formentera...
elies115@yahoo.com
Publica un comentari a l'entrada