Ser aborigen i modern no és cap delicte

Aquest, és un article que he escrit pel número 94 del setmanari Directa que surt avui dimecres.
Ja sé que ve tard, però les normes són les normes (com molt bé m'ha ensenyat una gran periodista). Aquí va la crònica del ja mític festival de música electrònica aborigen, FONA.


Com un bolet gegant –ja sabeu allò de que el caràcter català és micològic, i sinó, ja ho explicarem un altre dia–, el GER s’aixeca al mig de Sant Pere de Ribes per aportar vida cultural i política al poble, i és per això i perquè és agradable i bonic, que el Fona, el Festival de Música Electrònica Aborigen, s’hi troba com peix a l’aigua. Cinc anys ja són d’aquest singular festival, i podríem dir que ja està consolidat. No és que hi vagi molta gent –hi són els elegits– però potser si n’hi hagués més ja no tindria aquell encant de família surrealista aborigen que s’hi concentra.
En el Fona d’aquest any li podem destacar varies coses. Es podia ballar, cosa que l’any passat es va trobar molt a faltar. El públic va disfrutar per exemple amb l’exel•lent Dj Triqui, que va fer les delícies dels presents i que d’ara endavant s’haurà de tenir molt en compte. Una altra cosa que va quedar clara: el hip-hop de casa nostra està que trina. L’exemple el van posar les Gudaris, dues noies que versionen els temes d’At Versaris, i una mena de confraria de hip-hoperos que es fan dir El Rap és un Peix. Que al món del hip-hop català hi hagin dones i que a sobre es comenci a versionar altres grups ja consolidats vol dir que encara tenim país.
Un altre punt calent de la jornada va ser l’actuació del millor grup de folk electrònic del moment: Ensaladilla So Insistent. Malgrat que van fallar algunes de les estrelles del cant improvisat de la banda, els que en aquest ocasió la integraven s’en van sortir amb nota alta, destacant les trinxades que van sortir de la boca del mestre Carles Belda. A la nit la festa es va traslladar, com sempre, a la Nau del Ger, on van tocar habituals del festival com La Principal de la nit, amb el gran Marcel Casellas, o els industrials Elèctric Vailets.
Un Fona més, i el que sembla segur és que tenim festival per anys. La gent entra i surt del GER sabent que hi viurà deu hores de música d’avanguarda i se sent feliç perquè, encara que sembli impossible, el Fona et permet ser català i modern sense tenir cap complexe i sense haver-ho de justificar o demanar permís.