Aquesta esquerra maniquea

Sobre aquesta cosa que ha escrit en Roger Palà, m'agradaria fer una breu consideració. (Per què li diuen periodisme crític quan és una fàtua partidista infumable?). Doncs això, en aquestes latituds que vivim tenim una esquerra que té problemes greus de percepció de la realitat, acostuma a desenvolupar els seus arguments a través del ressentiment i d'un sectarisme gregari de proclama fàcil. Practica una literatura pobra, geniüda i sense cap esperança, per això sempre acaben rebutjats per la resta i mai obtenen el suport de la gran majoria que ells diuen representar. És la seva gran paradoxa. Quan aquesta esquerra moralitza maniqueament cau en un error propi del simplisme intel·lectual: fica al mateix sac tothom que no pensa com ells i, esclar, els seus arguments queden automàticament desfets de seguida. L'escrit d'en Palà no es quedava només en una cronologia periodística dels fets d'un sector ideològic del país que ni tan sols està articulat, insidiava i alertava amb un estil ben groguenc propi de la millor Glòria Serra que la 'nova dreta catalana indepe' ja és aquí, ja ha arribat, i ha vingut a menjar-se els nostres fills. En fi, el típic relat adolescent amb pretensions moralitzadores. El més greu de tot, deixant de banda la petitesa argumental que exposa, és que posa al mateix sac a gent i ideologies diferents, fins i tot xocants entre elles. En aquest sentit, el dia que aquesta gent descobreixi que els liberals, els quals també fiquen a la paperera dels enemics a abatre, no només no som la dreta, sinó que avancem per l'esquerra la mateixa esquerra moralista que ells representen, aquest dia, correran a la faldilles de la mare a bramar desconsolats. El concepte de llibertat de 360 graus que el liberalisme posseeix deixa en pilotes la true left, que s'ofega en la contradicció de voler salvar els pobres mentre vol portar a terme unes polítiques intervencionistes i proteccionistes que acaben perjudicant els mateixos desafavorits. El seu concepte de la llibertat és tan fals i migrat, que quan els expliquem que la llibertat consisteix a no ficar la mà a la butxaca de la gent, es posen nerviosos i acaben titllant tothom que no pensi com ells de dreta diabòlica. No suporten que els passem al davant quant a la defensa de la llibertat individual, i així van fent tribu entre els seus retroalimentant-se i sent, massa sovint, més reaccionaris i autoritaris que els seus enemics acèrrims.