Per un ecologisme de mercat

Contra el que la gran majoria de gent es pensa, capitalisme és sinònim d’estalvi i no de consumisme banal. És només quan ens capitalitzem que tenim la seguretat i els suficients recursos com per reinvertir i de facto multiplicar beneficis. És així com ens fem rics, estalviant i no gastant a cor que vols, i és així com el benefici i la posterior inversió dels malvats ‘rics’ ha permès millorar el sistema econòmic que a tots ens beneficia. El capitalisme liberal, a diferència del corporativista, és contrari a l’expansió monetària en moments d’estabilitat perquè com és sabut, l’única cosa que aconsegueix és inflació, benestar fals i una mentalitat viciosament acomodatícia.

Doncs bé, fent un parangó amb la protecció dels nostres recursos naturals, la conservació del medi ambient hauria de ser una prioritat pels partidaris del capitalisme liberal. Talment com en l’economia estricta, en aquest cas, estalviar en recursos naturals del planeta farà que la bombolla consumista d’energia i aliments no acabi amb els avantatges i la vida que ens proporciona la Terra. Si estalviar en economia és capitalisme, en ecologia també ho ha de ser. I per això cal ser conscients i responsables del que tenim entre mans. No estic dient que els governs comencin a planificar les nostres vides regulant la quantitat d’energia que podem gastar, però cal denunciar i aturar els que només pel benefici propi ho volen destrossar tot. En el liberalisme el benefici propi ha de comportar benefici pels altres també.
Conservar el medi ambient és una prioritat humana que no està renyida amb la gestió privada dels espais. Existeix un ecologisme de mercat que consisteix en preservar el medi ambient gràcies a la propietat privada i en invertir en nous models de vida menys contaminants i extractius. El reciclatge, l’intercanvi i la cooperació universal poden reduir el desgast dels recursos i a l’hora crear un mercat que mogui milers de milions d’euros, com és el cas de Tesla, paradigma d’innovació empresarial.  S’ha demostrat manta vegades que la protecció ambiental més efectiva ha estat gràcies a l’estímul econòmic que li proporciona al propietari del terreny en concret, o també de la responsabilitat cooperativa d’una comunitat conscienciada amb l’entorn que li proporciona uns guanys suficients de l’espoli natural.

Des del liberalisme doncs, hem de defensar els recursos naturals a mode de preservació i apostar per l’ecologisme de mercat sense problemes, i sense fer escarafalls, si es dóna el cas, que un arbitre públic -o privat consensuat per diferents actors- intervingui en la gasivitat del lucre irresponsable dels que no veuen que els recursos de la Terra són limitats, talment com el diner o l’or.

Hi ha múltiples exemples que mostren aquesta voluntat de conservació del medi ambient des de la societat civil, com per exemple, la National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty, una organització privada fundada el 1895 amb el propòsit de preservar el llegat natural i cultural del país. L’esmentada institució va establir des d’un començament que les seves propietats serien inalienables en el futur (això és, mai podrien vendre’s ni ésser hipotecades). En més de 120 anys de història ha rebut ingents donacions privades en forma de diners i herències. Però no tan sols es realitzen donacions dineràries, sinó també donacions en forma d’hores de dedicació i voluntariat que han fet que esdevingui l’organització amb més membres i voluntaris de tot el Regne Unit, amb més de quatre milions de membres que dediquen un total de més de quatre milions d’hores anuals a conservar i restaurar les propietats. Actualment és el segon propietari d’immobles privat del Regne Unit després de la Corona Britànica, i posseeix unes 250.000 hectàrees de terreny i 1.200 kilòmetres de costa.

Tanmateix hi ha entorns que són difícilment conservables mitjançant un sistema de propietat privada individual. Hi ha entorns que són difícilment divisibles i la seva utilització pot generar enormes externalitats negatives. Exemples d’aquests ecosistemes integrals serien els rius. En general, aquests ecosistemes són complexos i mantenen una interdependència que en dificulta la privatització individual. En aquests casos una solució eficient pot ser la propietat privada comunal. Aquesta forma de propietat manté els avantatges de la propietat privada individual i per altre evita alguns dels seus defectes, com la dificultat d’internalitzar les externalitats. Alguns exemples presents avui dia d’aquest règim de propietat són les grans extensions de les terres de conreu suïsses, els sistemes de reg administrats pel Tribunal d’Aigües de València, els aqüífers de Finlàndia, gran part de les carreteres sueques, o els elefants de Botswana, que són propietat de les comunitats locals, i que al encarregar-se ells d’explotar-los comercialment i protegir-los dels caçadors furtius han aconseguit en menys d’un quart de segle multiplicar per quatre la seva població, mentre aquesta disminuïa a la resta d’Àfrica.

Elinor Ostrom va ser guardonada amb el Premi Nobel d’Economia l’any 2009 per estudiar aquest tipus de propietats privades comunals, tant els casos històrics com els casos presents avui dia d’aquest tipus de gestió dels recursos. El seu llibre publicat l’any 1990, Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Actionpresenta un exhaustiu anàlisi dels casos anteriorment citats, a més de molts altres. En paraules seves “Si els agents de l’Estat creuen que només ells posseeixen l’autoritat per fixar les regles, serà molt difícil que les comunitats locals mantinguin les seves institucions comunals a llarg termini”. La flexibilitat normativa d’aquest tipus d’institucions i el seu coneixement específic de la informació de cada lloc pot portar a un millor marc normatiu per a la gestió dels recursos a través d’un procés de prova i error.

En definitiva, és el mercat, entès com a cooperació i competència de diferents agents amb incentius ben distribuïts gràcies a la propietat privada individual o comunal, la millor eina per estalviar recursos, reduir externalitats com la contaminació i descobrir tecnologies de producció energètica sostenibles. La simbiosi perfecta entre llibertat, responsabilitat i innovació per salvaguardar el medi ambient. Un ecologisme de mercat per un futur millor pels nostres fills i néts.