En fi. Del que sí que n'estic segur, és del cansament de la baixesa argumental i moral que hem de suportar cada dia dels unionistes. Ja no només són els polítics d'aires colonials que ens visiten provinents de la Meseta, ni dels banquers irresponsables i rescatats per tots, sinó dels nostres entranyables candidats espanyolistes. De veritat, n'estem molt farts del venedor de pòcimes socialista, del conserge comunista, de la pijeta de barri i del quinqui de Badalona, les seves amenaces i mentides són d'un nivell tan baix que ens acaben contagiant a tots fent que el debat acabi en nivells no acceptables. En aquest sentit, els debats a set s'han convertit en una trampa mortal pel candidat de Junts pel Sí. Efectivament, el fet d'estar sol enmig d'uns demagogs professionals no ajuda a tenir un debat serè, i la bondat i bones maneres que ha volgut mostrar en Romeva no li ha servit de res a l'hora d'enfrontar-s'hi. Ha estat un 6 contra 1 dolorós i un mal tràngol que veurem fins a quin punt haurà condicionat els indecisos. La CUP no hi ha ajudat gaire tampoc: el seu camp de visió instal·lat a la trinxera li dóna sempre una comoditat argumental per disparar contra tothom, que els fa "autèntics" als ulls dels ciutadans i els fa passar com els guanyadors dels debats. Són els bons nois i els immaculats del procés. No és una crítica, és una constatació més que la política també va així.
Per tot plegat, crec que hauríem de fer un esforç i intentar mirar-ho des d'una perspectiva elevada, des d'un prisma generalitzat, que és el que necessitem perquè aquest procés es transformi definitivament en la revolució catalana que tots els independentistes desitgem. I el que necessitem principalment és que la candidatura que porta el pes del procés i que té totes les possibilitats de guanyar les eleccions, Junts Pel Sí, obtingui la majoria absoluta. Per què? Doncs perquè si som sincers amb nosaltres mateixos, sabrem que Espanya i el món només es fixarà en el resultat que obtingui aquesta formació, i tots els debats posteriors aniran a l'entorn de si JxS ha aconseguit arribar al número 68, a més de comptabilitzar els vots també. És simple, però és així. Ara no és el moment de les nostres dèries ideològiques o de si aquest em cau més bé que l'altre, votar massivament a Junts Pel Sí assegurem que la revolució comença amb potència i convenciment (això ho saben a Madrid millor que aquí), i sobretot, molt important, afermem els possibles derrotistes que hi pugui haver si no arribem a la majoria suficient. No sé si m'explico...
La CUP està fent una esplèndida feina per erosionar tant com pot als estafadors d'il·lusions de Catalunya Si Que es Pot, i a fe de Déu que ho estan aconseguint, per això mateix hem de jugar bé les cartes i repartir bé el joc. Seria un error estratègic que Junts pel Sí es dessagnés cap a la CUP, no podem jugar d'aquesta manera amb el vot, hem de ser conscients i sobretot responsables d'assegurar un procés sense vel·leïtats antisistema que podrien restar suports a la comunitat internacional. L'enemic principal a abatre és Junts Pel Sí, per això cal un vot estratègic per aquesta candidatura, oi que ho sabeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada