Parasitar

En totes les societats polítiques sempre hi ha sectors o bàndols partidistes que no susciten il·lusió ni marquen el camí cap a la prosperitat, sinó que sobreviuen gràcies a la succió permanent de l'statu quo instal·lat. Sobrevolen la política com aus rapinyaires. Són paparres que s'enganxen al sistema i que del ressentiment en fan el seu programa polític, mentre s'aprofiten de les febleses o virtuts dels altres per recolzar-s'hi i continuar existint. Fixeu-vos que sempre es mostren enfadats i al mateix temps es deixen cobejar per aconseguir qualsevol acord que els permeti mantenir-se dins l'esfera pública. Encara que gràcies al seu parasitisme els acords acabin diluint-se en camins laberíntics que cap favor fan a la política.

A Catalunya tenim dos exemples diàfans d'aquesta manera de fer política, dos partits que malgrat el seu poc pes en la societat catalana han acabat sempre al mig com el dijous distorsionant i intervenint en els afers més transcendentals del país. Són partits que porten més de 30 anys vivint de les febleses que l'autonomisme ha generat en el progrés econòmic i moral a Catalunya, i que a l'hora de la veritat són incapaços de presentar un programa social i nacional capaç de trencar amb la mediocritat en la qual estem instal·lats. Són un producte net del pujolisme més clàssic, deixebles d'aquesta Catalunya que mai intentarà reemplaçar la província per el salt a un estat adult i disposat a anar pel món amb veu pròpia. Ells són la baixesa del pujolisme, la covardia i el conservadorisme. Ells són el putaramonisme de sempre.

La pregunta que ens hauríem de fer és, per què són així? Per què malgrat tota la seva retòrica moralista en el fons representen l'immobilisme més petrificat? Ells saben perfectament que l'única manera d'aconseguir els seus objectius polítics i de benestar social, Catalunya ha d'esdevenir un subjecte polític independent. Mai dels mais Catalunya podrà confederar-se amb Espanya si prèviament no decideix constituir-se en estat, i mai Espanya començarà una negociació si no veu la voluntat clara que Catalunya enceta aquest camí sense ni una reserva. Si això tothom ho sap, si això ells ho saben, per què prefereixen fer orelles sordes? És mala fe? Ells ho saben, però prefereixen parasitar qualsevol intent per avançar cap a la independència. Ells ho saben, però s'escuden en la legalitat tramposa espanyola per justificar la seva covardia. Ells ho saben i com que ho saben han decidit fer pinça perquè el procés descarrili. Espero que els seus votants algun dia entenguin quina manera de fer política representen el senyor Duran i Lleida i el senyor Joan Herrera.