7 pensaments sobre l'acord d'ahir

1. L'acord històric signat ahir entre les forces del bloc demòcrata i consultista és sense dubte un altre dels passos importants que aquest país fa per empènyer la societat cap a la seva normalitat política, és a dir, cap a la independència. 

2. Dit això, la rocambolesca solució salomònica de la pregunta en qüestió, només pot ser fruit d'un país que porta més de 300 anys perdent no només totes les guerres sinó també el caràcter i la dignitat. Si es fa un anàlisi ràpid i escuet del tarannà nacional, entendrem que un poble tan feixuc, destrossat i surrealista com el nostre, les coses no podien ser tan senzilles, i que per acontentar els pobres indecisos i temorencs federalistes calia acompanyar-los cap al molí amb aquesta fórmula tan enginyosa.

3. Les càbales són senzilles, s'ha de treure un 51% del total de vots emesos. Això ens porta a que la batalla, un cop descartats els unionistes acèrrims, estarà entre independentistes i federals. L'independentisme s'ho haurà de treballar molt i haurà de convèncer els encara despistats federalistes que quedin. Costarà i no serà fàcil, però ja ho sabíem això, oi? L'important és que aboquem els federalistes a una posició molt incòmode.

4. Sobre això, és lògic pensar que la pregunta està feta per anar sempre cap a la independència, perquè si fos el cas que guanyés només l'opció Estat a seques, Espanya tampoc acceptaria de cap de les maneres aquesta reivinicació catalana, amb la qual cosa ens empenyeria un altre cop inevitablement cap a la secessió. En aquest sentit només les campanyes pel NO i pel SÍ-SÍ tenen futur en la hipotètica consulta. El partit que es dediqui a fer campanya pel SÍ-NO farà un ridícul espantós.

5. El suport a la consulta és sense cap dubte la força més important que ara té Catalunya. A més del partits del bloc democràtic i consultista, també hi ha els grans sindicats, algunes famílies significatives del socialisme esverlat, i l'independentisme hiperventilat. Tot això és motiu de joia i d'orgull que ens esperona a seguir endavant. Només els outsiders, rondinaires, xarlatans, biliosos i hipocondríacs, a més dels unionistes -esclar-, s'oposen o consideren que aquest pas endavant no va enlloc. És evident que el nerviosisme i l'anàlisi esbiaixat d'aquesta gent sempre s'ha demostrat erroni. Mai aconseguiran res els que intenten imposar les seves dèries particulars, aquesta és una màxima universal que molts puristes haurien de tenir en compte. El sectarisme sempre ha estat el nostre enemic interior.

6. Sí amigues i amics, per primer cop a la història de Catalunya, la independència es pot votar, ara només depèn de nosaltres, i malgrat la xerremeca diària que patim de tot quant visionari analista, el president Mas està complint punt per punt el programa que amb ERC va pactar. I no puc fer res més que felicitar-lo.

7. Si la consulta no s'acaba fent, que és molt probable, l'Estat ens llençarà indiscutiblement i indefugiblement cap a l'expulsió d'Espanya, ergo, cap a la independència política.El xoc estarà servit.