Heterodòxia vs ortodòxia

A favor de les persones i en contra del racisme, d'altra banda molt propi de cretins. A favor de l'eutanàsia i en contra de la moralitat inquisidora. A favor de l'avortament lliure sempre que mai sigui una fórmula anticonceptiva i en contra del paternalisme de gènere. A favor de l'homosexualitat –un tema que ni em plantejo- i en contra de l'homofòbia absurda. A favor de la democràcia i en contra dels totalitarismes de dretes i d'esquerres. A favor de la llibertat d'expressió i en contra de les censures. A favor d'ajudar les persones i les seves empreses i en contra de rescatar els bancs amb diners públics. A favor de la liberalització i en contra de la privatització. A favor de l'ascensor social i en contra d'una economia planificada. A favor de la meritocràcia i en contra del funcionariat com a sistema. A favor que el qui tingui més pagui més i en contra dels impostos abusius per a tothom. A favor de la responsabilitat social i en contra del frau a hisenda. A favor de la responsabilitat individual i en contra de la infausta cultura de la gratuïtat. A favor de la llibertat individual i en contra de la intervenció estatal excessiva. A favor del lliure mercat i en contra d'una economia del monopoli. A favor de la combinació entre públic, concertat i privat i en contra de la nacionalització dels serveis. A favor de la separació de poders i en contra de la mà negra del govern. A favor de l'estat laic i en contra de la teocràcia. A favor de la propietat privada, és a dir de la llibertat, i en contra dels somnis comunals. A favor de la transparència com a pilar en una societat i en contra de la corrupció. A favor de l'obertura dels partits polítics i en contra del Partit com a apparatchik.

Sé que a més d'un amb esquemes quadriculats i una vida política planificada aquesta exposició li pot resultar xocant, però totes aquestes pinzellades, tota aquesta senzilla declaració de principis sense gaires pretensions, escueta i molt generalista, no només em serveix per exemplificar com entenc un bocí de societat que jo desitjo –la manera d'entendre un estat del benestar en harmonia- sinó per escenificar l'heterodòxia en la qual un pot viure dins d'un món ple de matisos on l'empirisme demostra ser el qui marca el pas en les relacions entre els humans. Dreta? Esquerra? Perdoni, a mi no em vingui amb invents sinistres de la Revolució Francesa escampats per tot el món llatí, ergo, estrafolari. I en tot cas parli'm a l'anglosaxona que són els qui realment porten la democràcia en el seu ADN, i digui'm de conservador o liberal, que jo sense dubte, li respondré que sóc liberal.

Em preocupa, per dir-ho d'alguna manera, l'embogida reacció que la turba des de temps immemorials ha tingut contra el sentit comú i el diàleg serè. L'insult fàcil de la tribu ben acomodada en el seu territori estètic contra qui pensa diferent és un problema cultural que fa molt de temps que arrosseguem com a societat en aquest racó de món; l'anquilosament ideològic és la causa de la desorientació política que patim i que ens fa retrògrads com a país.

Tinc amics que de ben segur no estan d'acord amb algunes de les frases escrites més amunt, però mai no se'ls hi acudiria de titllar-me de feixista i d'altres improperis més propis del pati d'una escola, perquè entre altres coses, ja em cuido de tenir uns amics sencers. El que no puc entendre és com hi ha tant sonat espargit que no sàpiga comprendre ni entomar crítiques –per molt dures que siguin- sense tenir la necessitat d'etiquetar-te en un sector ideològic concret. El seu problema –existencial- és que la cova els fa bàrbars de la política, i les branques dels arbres no els deixen veure més enllà de la seva estètica endogàmica. N'estic fart de salvapàtries i de repartidors de carnets que basen la seva existència a titllar de nazis, feixistes, botiflers o traïdors tothom qui no pensi com el seu esquema mental preestablert des de fa dècades. Com és possible que hi hagi tant de cretí marcant el camí ideològic a la resta dels mortals? Són tronats, demodé...

Ja fa anys que vaig aprendre que només l'empirisme amb tocs d'heterodòxia fa les persones més progressistes i adultes, per sobre de sectarismes i de l'estupidesa humana. És només la generositat barrejada amb el lliurepensament i el sentit crític la fórmula més culte per arribar a bon port. I és que cal ser molt curós a l'hora d'inventar-te una capelleta on l'escalf dels seus integrants sembla que sigui l'únic modus vivendi, i aspirar que aquesta sigui el referent per constituir un país nou. S'ha de tenir molta barra i molt poca humilitat pretendre que et segueixi tot un país sense passar prèviament pel sufragi universal. Els messies divins fa temps que han passat de moda, no sé si m'explico...

Article publicat al Nació Digital 

Malauradament, hi ha gent que està més a prop d'una secta que d'una opció política