La cagaradeta del Procés Constituent

I com no podia ser d'una altra manera, la gent del Procés Constituent farà la seva pròpia cagaredeta durant l'11 de Setembre, al marge de la Via Catalana, per molt que ells vulguin creure que també en formen part. Són així, i sempre seran així, no cal que fem esforços per entendre'ls. Ells a la seva, encara que el poble s'embranqui i s'il·lusioni per una acció unitària important que a ulls internacionals servirà per mantenir encesa la flama de la nostra dignitat nacional. Ells al seu rotllo. Perquè que jo sàpiga la dignitat nacional també té a veure amb ells, perquè el país és de tots i de tots colors i ideologies -un fet difícil que entenguin-, i perquè per molt que bramin i facin innombrables pancartes contra les retallades, amb l'insofrible espoli fiscal que patim com a col·lectivitat no hi ha res a fer, i menys quan l'amo t'imposa un sostre de dèficit vergonyós. Però ells a la seva, amb les retallades com a mantra ideològic. 

Ja fa temps vaig escriure, quan aquelles immundes acampades, que la seva manera de comprendre el poble del qual ells diuen salvar era via revolució conservadora, trepitjant la democràcia en nom d'unes dubtoses votacions al mig d'una plaça. És la revolució corporativista, els meus són els que valen i són els que tenen la raó moral per sobre els veritables representats elegits pel poble per molt imperfectes que siguin. Ells són els que critiquen quan un polític parla en nom del poble, i doncs, en nom de qui collons ha de parlar si ha estat votat democràticament per aquest?! Però ells a la seva, que ells quan parlen sí que ho fan en nom de tot el poble. 

És aquesta superioritat moral, quasi elitista, que l'esquerra paternalista sempre manté per sobre dels mortals, és aquesta habilitat de voler fer-se veure constantment per inseguretat i ressentiment, és la cagaradeta per sentir-se importants sabent que els seus projectes mai, però mai dels mais, han arribat a tenir un suport considerable a casa nostra -excepte durant el drama i desgovern del 36-39. Per tot això ells faran la seva PRÒPIA cadeneta absurda amb les seves PRÒPIES samarretetes de diferent color per fer-se notar, no fos cas que es mesclessin amb la resta de la plebs, restant forces, per mínimes que siguin, a la Via Catalana en una data tan important on, reitero, tots els ulls del món estaran fixats a Catalunya. Ells són tan refotudament recargolats que són incapaços de veure que hi ha zones de la cadena que encara no estan cobertes, són tan ineptes que no capissen que si la Via Catalana fa figa, la clatellada i la burla dels -ara sí- poders fàctics de l'estat i del capital serà enorme. Però ells a la seva, perquè en el fons tot és estètica i positura, perquè si no fos això o per la rabieta del ressentiment social, estic segur que serien conscients de la magnitud de l'estat de les coses actual. Doncs això, ells a la seva...

La idea del messianisme, molt pròpia en el cristianisme i en règims de poca qualitat democràtica