ERC, tornem-hi que no ha estat res

Tenint en compte que l'independentisme català és com el mercat de Calaf, desitjant però que aquest entengui d'una vegada que ja no hi ha més marge per a la confrontació -oxímoron?-, ERC, el partit històric de l'esquerra nacional, tancarà aquest proper dissabte el seu 26è Congrés Nacional apuntant la nova situació política amb forces renovades i un panorama més que favorable a les seves tesis, una situació que pot reposicionar el partit a ser de nou l'àrbitre de la política catalana.

És evident que aquest escenari no serà imminent, caldrà treball i nou sacrifici, però els fets polítics que s'esdevenen ens porten irremeiablement a que els valors republicans i la necessitat d'un estat del benestar segur, a més de la imprescindible -per supervivència- independència política, siguin objectius ja inseparables i vitals per a la ciutadania de Catalunya. I és Esquerra l'únic partit independentista amb vocació de centralitat i per la seva vessant progressista no sucursalista, que enllaça perfectament aquests objectius i pot recollir-ne altre cop els fruits.

Cal, doncs, reinventar tàctiques -no fonaments ideològics- per oferir a la societat un renovat aire fresc que porti el partit de Macià i Companys a marcar l'agenda política una vegada més; altrament, ja sabem què succeeix quan els dos grans partits autonomistes no depenen d'una força amb motor sobiranista i de progrés: el país ronseja i els intents il·lusos d'encaix amb Espanya esdevenen un llast insuportable.

L'Oriol Junqueras, n'estic segur, encarna aquest aire fresc que necessita el partit i, per extensió, el país. Ell és un paio casolà, empàtic, sobradament intel·ligent, amb uns valors humans molt profunds i, per a gaudi i tranquil·litat d'un servidor, les seves visions sobre la nació i l'economia em resulten tranquil·litzadores i properes, a més de casar -considero jo- perfectament amb l'ADN del partit: aquella esquerra moderna, no dogmàtica, apropada als nous temps i dificultats socials; d'aquella barreja llibertària i liberal on les classes populars i la petita i mitjana empresa s'hi poden sentir perfectament còmodes. Una esquerra que cregui en un país on l'ascensor social sigui meritori i la clau perquè, des d'uns serveis bàsics universals i de qualitat, l'engranatge d'una societat funcioni i evolucioni cap al benestar i la culturització generalitzada dels seus membres.

Junqueras i el seu equip ho poden fer, ho faran perquè estan sobradament preparats, ho han de fer perquè tenen una responsabilitat històrica de fer d'ERC altra volta el partit hegemònic de l'esquerra nacional. Perquè un país només avança quan té lideratges forts que vagin del centredreta al centreesquerra, i en el cas català aquests lideratges han de tenir el valor afegit de ser sobiranistes. Catalunya, doncs, necessita una ERC forta com la que s'està forjant que guiï el país pel flanc esquerre.

Foto de la presentació del nou equip d'Esquerra Republicana de Catalunya a les columnes Puig i Cadafalch de Barcelona.

Article publicat al NacióDigital.com