Els bons són bons

Sempre he defensat una teoria (si voleu provocadora), que el dia que es proclami la independència hi haurà independentistes rondinaires que hi estaran en contra, n'estic completament segur. Seguint en aquesta direcció, durant aquests últims mesos de final de legislatura hem pogut copsar una CiU abocada a aquest esperit anti de barrufet rondinaire, una CiU presonera de la seva caricatura del "tot i que..." del Mas de Polònia. És a dir, un partit que visualitza el suport local a les consultes sobiranistes, però vota en contra a la Llei de Consultes o, en el mateix sentit i agafant altes quotes de surrealisme i covardia preocupant, votant finalment favor de la Llei del cinema després de dir-ne pestes d'ella. Ells fa temps que ja han encetat la guerra sense treva per tornar com sigui a la Generalitat, atiant sense mesura l'odi social contra la marca tripartit (cosa que ha calat) i, si cal, votant en contra de lleis que són reivindicacions històriques del catalanisme, com per exemple la Llei de vegueries i l'intent de substituir les diputacions.

L'última de les croades de la Casa Gran (per cert, què se n'ha fet d'aquesta andròmina?), és criticar i intentar deixar en ridícul el Govern de la Generalitat pel tema de l'emissió de bons de mil euros cada un, amb un interès d'un any del 4,75%, destinats a particulars. El senyor Mas potser no ho entén, o la bilis contra el govern el cega, però això entra en la més absoluta normalitat democràtica, talment com va fer el govern Pujol els anys 85 i 86. Aquesta mesura no només ajuda a l'economia general del país, sinó que entra de ple en la definició del caràcter català envers aquesta.

Com dic, no hi ha res més patri, a més de tenir una llengua, un dret civil i uns costums propis, que una manera singular d'entendre l'economia respecte dels nostres veïns, i és exactament això el que per a mi representa aquesta proposta.

Economia a la catalana, significa ser més autosuficients, més autònoms, més enginyosos, més cooperatius i fer pinya per crear vincles econòmics entre poble i govern, al marge dels bancs i de l'Estat. Davant de les grans despeses estatals, dels latifundis, de la cultura del totxo, de la cultura del funcionari, de mantenir una monarquia i venerar-la, d'idees expansionistes i imperialistes... hi ha el caràcter liberal català, de la petita i mitjana empresa, de la menestralia, dels Consulats de Mar, de l'estalvi, de la cooperació, de la no ostentació, de la cultura del treball, en definitiva, de l'espavilar-se malgrat tenir un Estat en contra. Així és com ha subsistit durant segles el poble català, i així és com s'ha aixecat cada vegada que hi ha hagut una crisi o una ocupació militar, amb enginy i fent pinya. Som fenicis i foceus.

L'abc de l'economia explica que perquè una societat progressi i surti del forat cal que el capital es mogui. A casa ens ho estem pensant, i tu?

Pd: L'admirat economista Sala i Martin recomana i anima als particulars a agafar bons de la Generalitat. És una oportunitat bona i segura.