Per tothom és sabut que els PPCC i en concret Catalunya és un país ocupat, desgastat, enganyat i perdedor, un país amb autoodi que fa que la seva gent s'emboliqui, es baralli i sigui poruga de mena. També és cert que fruit d'aquest estat paranoic i anormal, es desenvolupin estrutures mentals de creació i de savoir faire esplèndides i singulars al món. Doncs bé, partint d'aquesta premisa aquí va una petita reflexió del què ha sigut el desenllaç de la negociació pel finançament:
1. Mai hem de donar les gràcies a l'Estat espanyol perquè ens doni el què ens doni, no només sempre serà injust sinó que el que ens dona ens pertoca.
2. Felicitar ERC i els seus negociadors per haver aconseguit el màxim que es podia aconseguir en un país com el nostre. El què ha passat aquests últims dies es pot qualificar d'històric perquè per primera vegada en 30 anys (o molts més), Catalunya ha plantat cara a l'Estat i l'ha fet rectificar encara que només sigui en públic. És una veritat com un temple que si aquesta negociació l'arriba a portar el PSC amb la seva comparsa ecofeixista o CiU, ara mateix el resultat seria el de sempre, minso i patètic. Els 3.855 milions d'euros aconseguits amb fermesa, però sobretot el model on Catalunya per primer cop sobrepassa la mitjana estatal, no és el que necessita aquest país (això ja ho ha reiterat en Puigcercós), però és el màxim que es podia arribar tenint en compte l'estatuet de fireta que tenim.
3. Gràcies a aquestes molles (potser serien trossets de pa ja), les conselleries i el govern legislaran, o sigui, el país podrà llevar-se cada dia pel matí i tenir unes necessitats socials assegurades, cosa que perillava seriosament si no s'arribava fins aquí. Això és molt important i el sobiranisme normalment no li dóna la importància que té perquè només pensa en l'endemà, en la independència.
4. Ho sento molt, però ras i curt, NO M'HO CREC. No és que no em cregui les xifres d'ERC, sinó que no em crec que l'estat compleixi amb aquestes. Per tant, demano a ERC que per qualsevol incompliment per part d'Espanya aixequi barricades. Per començar, haurem de veure si la LOFCA d'aquesta tardor no toca ni una coma d'aquest pacte.
5. Mediàticament ERC i en Joan han quedat força enfortits. És una sensació que vaig notar de seguida aquest diumenge i corraborada amb gent que no està dins la bombolla política. La gent estava farta i desgastada d'aquest tema i ha vist clarament que amb la fermesa i convicció d'ERC s'aconseguia el màxim que es podia aconseguir. Ja ser que dins la bombolla política i sobiranista (SOM uns friquis, reconeixem-ho), es poden fer mil i una consideracions, de bones i de dolentes, però us juro que a fora la bombolla, on hi resideix la gran majoria de gent, i que a més a més voten!! la sensació és la que he dit abans.
6. Està clar que ERC no pot adormir-se gens ara. El nostre objectiu és el concert econòmic i la independència nacional, i és cert que amb aquesta resolució del finançament, pot costar molt més, per qüestions de comoditat i per no fer més rebombori, arrossegar la gent cap a aquests dos objectius legítims i necessaris per sobreviure com a nació.
I la propina...
S'ha acceptat el finançament, molt bé, però no oblidem que el finançament és una branca, la més gruixuda això sí, però una branca de l'Estatut, la llei mare. Jo demano altre cop a ERC per tant, que aquest cop no hi hagi negociació possible si el TC torna a retallar l'infame Estatut que tenim. Simplement s'haurà d'acabar el bròquil, per dignitat, sinó aquest cop sí que ERC es cavarà la seva pròpia tomba.
15 comentaris:
Si no et fa res, company, compatiré el teu article per explicar el grau d'alineació mental que teniu els que doneu suport al Puigcercós i cia.
Increïble!. Sobretot quan dius que En Puigcercós i Esquerra han sortit enfortits...ha ha ha!!!
Em moro, no puc, ha ha ha....
Increïble..
Ho sento noi, no m'he pogut aguantar...ha ha ha
Benvolgut,
En quan el punt quatre:
No és que no em cregui les xifres d'ERC, sinó que no em crec que l'estat compleixi amb aquestes...
potser no ho entès gaire be i vaig equivocat però la Ministra Salgado en cap moment a parlat de xifres. La ministra Salgado ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Comunitat Autònoma (be, als que s'ho creguin).
En poques paraules, les dades d'ERC, al meu modest entendre, son totalment inventades per vendre'ns el finaçament i el fet de ser 3.855 i no 3.800 o 3.900 és per fer-les més treballades, més suades, més negociades, de quartil en quartil, que queda millor.
Mira si son inventades que el sumatori de totes elles passa de llarg els 11.000 que l'estat a promès.
Sincerament avui el Gobern de Catalunya ens ha ben enganyat.
Ho sento però no et donc permís perquè comparteixis el meu post fora d'aquí. Per tant, millor que no el vegi enlloc, d'acord??
Les discusions es fan aquí amb ordre i bons alimens com fa Lo Faldut. Ha quedat clar??!!
Lo Faldut. Pots tenir raó, cert, però si enganyessin molt, el dia de la LOFCA es veuria el plumero, i és allí on s'ha d'aprovar el finançament (a la tardor). Per tant, si no és així ERC a la LOFCA votarà que no i tot tornarà a començar. Sincerament no crec que govern espanyol ho vulgui.
Salut i separatisme!
Hola Eric,
quan escrius la comparsa "ecofeixista", em podries dir a qui et refereixes?
Crec que aquest intent d'apropiació d'un acord que hauria de ser de tots els partits,fins i tot de CiU, si fos un partit responsable, s'acaba deslluint precisament per aqestes actituds barroeres i sectaries. Crec que per damunt de tot cal ser respectuós amb la resta de persones i partits que afortunadament no pensen com tu.
Salut!
Eric, el que em sap més greu de tot plegat és que patriotes com tú es segueixin creient totes les consignes de Calàbria....és una llàstima que es perdi aquesta força...ja sabreu el que esteu fent....
Salut i Pàtria!
Amb tots els respectes, hi ha coses que se m'escapen. No he estat mai militant en un partit, almenys no activament i molt de temps. I em pregunto, a veure si algú em pot contestar: ¿Això de fer propaganda sempre de tot el que fa un partit al que milites és una malaltia que s'adquireix amb els anys o és simplement sectarisme que es va acumulant sense ni tan sols un adonar-se, a les venes?
Perquè a veure, si Esquerra va dir que no a l'estatut per quedar-se curt, com és que ara diu sí a aquest sistema de finançament que no és ni molt menys el 100 per cent de l'estatut, i encara diu que és genial.
Si una persona diu això, des d'un partit que diu defensar els interessos de Catalunya, una de dues, o és que no entèn que un partit només és una eïna al servei del país, o s'estima més el partit que el país. Se'm segueix?
Bé, en qualsevol cas, el poble de Catalunya, de forma sobirana, decidirà quin premi atorga a Esquerra d'aquí a un any i poc, en virtut del seu servei al poble al que diu servir.
I llavors el vot d'un militant, val exactament el mateix que el de qualsevol altre militant de partit. Afortunadament!
volia dir, evidentment, que val exactament el mateix que el de un altre ciutadà. jejeje
Gràcies
Perdoneu-me si m'hi fico amb no gaire entusiasme cap al patriotisme com a posicionament existencial però crec fermament que la lectura que ha fet l'Eric del darrer episodi nacional del finançament és molt encertada. Jo, que ni sóc d'ERC, ni tinc cap interès a defensar el meu catalanisme més enllà del sentiment personal i intransferible, estic convençut que s'ha aconseguit la xifra "màgica" gràcies al paper dels dirigents d'Esquerra que, evidentment, han sortit enfortits a molts nivells i no únicament el mediàtic i per suposat poso en entredit que el govern espanyol sigui honest i compleixi amb la seva paraula econòmica. Si haguès estat pels ecofaixistes (terminologia curiosa si més no que queda força clara) i els socialistes espanyolistes interessats en seguir al poder sigui com sigui sense ofendre ningú, haguès estat un descalabre del que Catalunya no es torna a aixecar ni en cent anys. Sobre alguns comentaris sapastres que he llegit, millor no opino. Quina facilitat que tenim els catalans de sentir-nos ofesos i amb quina suficiència s'expressen alguns des de la rancúnia permanent. Felicitats Eric per la teva visió, amb la qual es pot, o no, estar d'acord, però que sempre és coherent amb la dosi justa d'entusiasme, ni mes ni menys. Tot un plaer llegir-te.
Em sembla que Esquerra poc hi ha tingut a veure, em sembla que la ministra donava per fet el pacte sense que se n'hagués sumat encara Esquerra.
Per cert, és mentida que el pacte sigui correcte per a catalunya, i molt menys que compleixi l'estatut.
Com a mostra l'enquesta d'un diari tan poc sospitós de ser independentista, La Vanguardia, en el qual una majoria àmplia de la població, no està dacord amb l'acord i el creu insuficient.
Evidentment, el que deia abans, el poble sobirà no és estúpid, i sap més del que es pensen alguns. D'aquí que Esquerra crec, i potser m'equivoqui, hagi acabat d'enterrar-se definitivament. Almenys aquesta direcció.
Gràcies
Ho sento Arnau si t'he ofès, però mira, jo sóc una persona amb seny i rauxa i a vegades em bull la sang i em surt més la rauxa. Sobretot quan algú em treu de polleguera, i aquest és el cas d'ICV. Potser m'he passat amb l'adjectiu, segurament que sí, ho sento, però suposo que és una llicència fora de lloc que a vegades em permeto. Sobretot per provocar, m'agrada la provocació...
Ja he escrit sobre ICV altres cops aquí, però així ras i curt et diré que em treuen de polleguera practicament sempre, no puc, és superior a mi, considero que és un partit que hauria de deseperèixer per la salut de la política nacional, i diluir-se en el PSC i ERC. En el cas del finançament és espectacular, no han mogut ni un puto dit! I el que volen és únicament aguantar la seva moma amb el tripartit, tant els hi fot un finançament o un altre.
Joan tens raó, estic malalt i sóc sectari, per això espero que algun ésser superior m'ajudi.
A veure, jo entenc que els catalans ens agrada rondinar, però us demano que us llegiu bé el post. Crec que hi ha tres idees clares:
1. Tenim el país que tenim, o sigui provincià, amb autoodi i perdedor, doncs ERC ha fet el màxim que podia fer respecte això que tenim.
2. NO EM CREC L'ESTAT ESPANYOL!!!!!!! Ho heu sentit bé???
3. El meu objectiu i el d'ERC (perquè no han parat de repetir-ho els últims dies), és el CONCERT ECONÒMIC.
Nois, crec que entre tots hauriem de sumar i no restar, cadascú des del seu àmbit, que per això som persones diferents.
Gràcies Àlex!!! (salut i modernisme).
MAI ASSOLIREM EL CONCERT ECONÒMIC!! Solament la independència (us en recordeu??) ens farà plens. No queda ja cap pacte possible amb Ecspanya, el camí s´ha acabat. L´acord famós és FUM! No hi han xifres!! A més viola la merda d´Estatut que ha quedat, però no en un punt o dos, no; es passa pel folre diversos principis fonamentals. E ha contribuit a aquest autoodi que ben bé dius, en lloc de demostrar l´orgull de ser catalans i fotre un cop de puny sobre la taula ha preferit les cadires i els càrrecs (amb els sous i dietes corrresponents). Una oportunitat perduda per E de tornar a ser ERC.
Molt bon post. L'acord de finançament es un pas endavant i al límit d'aquest Estatut retallat. Es curiós veure com els que van retallar la proposta de l'Estatut del Parlament que parlava d'assolir el concert econòmic de manera gradual ara diuen que aquesta proposta de finançament es dolenta. Els 250 millons d'euros assolits per Ciu amb el PP que són?
Cal tindra molt clar que aquest acord no es el nostre objectiu.El nostre objectiu és assolir una majoria social per el dret de decidir i el concert econòmic.
Malauradament ara al parlament només hi ha 21 diputats independentistes que fan possible avançar cap a la construcció d'un Estat Propi amb rigor, seriositat, fermesa i ambició. Altres com sempre primer el partit per sobre del país.
A tots aquells que només viuen de la crítica d'esquerra els animo a deixar d'obsesionar-se per ERC i a treballar per assolir la Majoria social.
T.G
Dues coses, Èric:
Primera: Els Ecofeixistes que dius i els Sociates espanyolistes que anomenes, són els vostres companys de govern. Si tanta ràbia us fan, engegueu-los i punt. I si no ho feu, heu de ser solidaris amb ells.
Segona: Aspires al concert? Molt bé. Aleshores aspires a formar part d'Espanya, com queda clar amb l'actuació d'Esquerra. Gràcies per ser tan explícit. Jo aspiro a la INDEPENDÈNCIA, així, amb majúscules, i el concert que se'l fotin allà on els càpiga.
Salut i força.
Estic totalment d'acord amb l'últim comentari.
Som un país covard. I ho som per culpa d'actuacions polítiques com les d'ERC. No en tinguem cap dubte. A qualsevol altre país, posem-li Groenlàndia, saben del cert que la independència s'aconsegueix treballant els carrers i no les butaques.
De res em serveixen uns diners que ens lliguen i ens sotmeten encara més a l'Estat espanyol. No ens alimenten molles!
Èric, només espero que desperteu d´una vegada, si no ho feu esdevinfreu còmplices i per tant culpables....Salut i Pàtria!
Publica un comentari a l'entrada