Per fi tindrem un centre dreta sobiranista?

Ha passat el que havia de passar, Euskal Herria ha perdut, almenys momentàniament però sí que malauradament crec que per un temps considerable. Primer van ser els sociates navarresos donant la presidència contra tot pronòstic i amb una vergonya aliena espectaular a l'UPN, i ahir van ser els sociates bascos a Vitòria fent un front ultra espanyol per entrar a Ajuria Enea gràcies a les trampes, talment com si juguéssin al pati de l'escola.
El territori dels bascos, salvant les distàncies, ha caigut talment com el 1937 i l'espanyolisme ferotge ha tornat a entrar per governar-lo, deixant sola altre cop enfront l'Espanya uniforme, la nostra pàtria, Catalunya (Això és significatiu, sempre cauen ells primer).
Si dic que han deixat sola Catalunya és perquè suposo que la gent podrà trobar les diferències entre un govern del PSC amb un partit demòcrata i independentista com ERC i un govern del PSE (tenint en comte que és un partit ple de rancor i d'odi) amb un partit ultra com el PP basc. Qui no vegi les diferències és que senzillament no les vol veure.
Doncs això, tal com va passar en aquells anys sembla que el final s'acosta, la línia vermella (aquella tan desitjada per l'independentisme) per fi es veu a l'horitzó i ens pot portar al final del drama com el 39, torno a salvar les distàncies, o sigui, anorreats i espanyolitzats completament, o haver après la lliçó i intentar perquè sigui la vegada definitiva per a dir: Adéu Espanya.
Doncs per aquí vaig. El què ha passat a Euskadi podria anar bé per una qüestió que sembla que també estigui succeïnt a casa nostra, que el PNB amb tots els seus empresaris, després de l'abaixada de pantalons de l'Ibarretxe tirant-se enrera amb el referèndum i anant al desert de la oposició veient el què els hi cau a sobre, esclati i aposti definitivament i de veritat, per saltar el mur de l'autonomisme.
A Catalunya, la jugada doble és la d'ERC, malgrat que en un tant per cent elevat no hagi sortit rodona (ningú és perfecte i la política de govern és dificil companys!). Per un cantó veure un espanyol com el Montilla defensant que la llengua pròpia de Catalunya és el català davant els Ciudadanos (un fet insòlit), per tant acostar el PSC i la seva patuleia a les institucions catalanes, que no al sobiranisme. I atenció! per l'altre, fer tornar gradualment i cada cop més sobiranista el centre dreta català (una altre fet insòlit), estic parlant, és clar, de CiU i tots els seus acòlits. Això s'està notant cada vegada més i és bo, no ho dubteu. La història ho jutjarà, i n'estic segur que ho jutjarà així.
També és cert que no tinc ni la més remota idea de com acabarem, però la intenció és aquesta i s'havia de provar.
Per tant, companyes i companys paciència i menys rondinar perquè a l'hora de la veritat a la taula d'en Bernat qui no hi és no és comptat, o sigui, qui no estigui d'aquí pocs anys (la línia vermella) per un procés sobiranista per ell farà. I jo de moment compto amb ERC, les CUP i el sobiranisme civil per molt freak que sigui, a veure si CiU es desperta i també salta el mur, tant de bo!
Si això fos així, haver-los enviat a la oposició haurà estat un gran encert.