Tres engrunes.

Després d'un sopar-tertulia i copa i... amb el López-Tena ahir al Via Fora de Sants, us podria omplir tres blocs sencers sobre el Tribunal Constitucional i altres mandangues. Aquest home és una màquina, ho sap tot, és impossible rebatre'l perquè ho sap tot, algú ja ho intentava ja amb molta fe, però res, el millor que podies fer era escoltar i aprendre.
Doncs bé, no parlaré d'això, simplement llençaré tres breus engrunes, fruit de la meva lectura habitual i diària, com a bon torrista, de la premsa.
Primera. Els eco-feixistes ja hi tornen, després de la gran idea de limitar les velocitats amb clara vocació recaudatòria, ara es volen treure de la màniga prohibir llençar pedres als rius per no espantar els peixos (no faig broma), ni fer-les rebotar, sí, sí, aquell joc tant clàssic i fins i tot romàntic. La bojeria stalinista de controlar-ho tot arriba als seus límits.
Segona. No hi ha manera que TV3 (la seva) es pugui veure al sud de la nació. Això és com la cançó de l'enfadós, l'engany i les mentides són constants, ara el govern espanyol se'n renta les mans i diu que tot recau en el valencià. No foteu home, per qüestions de pàtria el Gobierno pot entrar fins al fons saltant-se estatuts i lleis, per altres coses no. Catalanes i catalans, ni un pas enrera, fins a la derrota final!
Tercera. Avui ha tornat a haver-hi bronca al Parlament, la premsa diu que la unitat dels partits catalans s'ha trencat altre cop pel finançament. Mireu ja tant em fa, per mi els bons són els meus, i ja sabeu qui són, el que vull plasmar ara i aquí és una cosa que em preocupa bastant. La distància i el cansament entre el poble i els diputats és a hores d'ara tant gran, que em fa por i vertigen saber les conseqüències posteriors. Em sap molt de greu, perquè sé i tinc constància que hi ha diputades i diputats que treballen i treballen sense parar amb el plus que es creuen el què fan, i crec que és injust que per culpa de la voragine i l'espectacle polític actual, no se'ls hi reconegui la feina i quedin per tant, absolutament desprestigiats. És una pena, de veritat.
Aquest post és gentilesa del mitiquíssim amic i patriota Rocker, el president de Sants, que després de portar pràcticament 20 hores seguides amb ell, m'ha deixat una aula de la Pompeu per mi sol per esplaiar-me a gust.

Salut i peles!