Qui la fa la paga

Mentre el sistema fa aigües encara que sigui a compta gotes (ahir les borses i sobretot la financera més gran del món), aquí tenim una notícia que ha saltat avui, malgrat ja feia temps que s’arrossegava, que no només ajuda a desplomar una miqueta més el sistema sinó que el posa en entredit; el petit posa el dit a la llaga al poderós. A més, la notícia té un component brillant de justícia i d’elegància magistral.
Resulta que un tal Enric Duran, tot recollint la tradició més romàntica de l’Anarquisme dels anys 30, ha aconseguit, a base de trucs, enganyifes i aprofitant-se al màxim de la burocràcia del sistema, “robar” (o sigui, embutxacar-se i no tornar) 492.000 € dels bancs per destinar-los a lluites socials del nostre país. Brutal, no?
Tot això ho ha anat forjant durant dos anys i ara s’ha publicat una revista, Crisi, d’un sol número i d’una tirada de 200.000 exemplars (pagada amb els mateixos diners, boníssim!), que explica la història i que aprofita també per, tot i que es diguin moltes veritats, fer una mica de retòrica i llançar els tòpics de sempre contra el capitalisme i el neoliberalisme mundial.
L’Enric, l’enllaç directe a través de 400 anys d’en Joan de Serrallonga, evidentment s’ha amagat o ha marxat del país, puix el delicte, no sé si seria considerat de súper morós o de terrorista social, estic segur que és important. A mi només em cal felicitar-lo i desitjar-li molta sort en aquesta nova vida de fugitiu, i demanar-li potser al Jaume Arnella, un romanço dedicat a aquest justicier social del Pla de Barcelona, talment com li van fer al bandoler de les Guilleries.